LLENÇA-T’HI
Estaves pres, estaves prés
I Viure és sempre tan necessari
Ara estàs llest, mil hores desitjant
Hi ha una nova vida, al teu davant

Era l’última vegada que veies la seva cara
I va fer-te un solitari al allunyar-se
Però perdre és sempre tan necessari
Per començar a saber el que és viure

Llença-t’hi, Llença-t’hi
Moltes més coneixeràs
Moltes més hauràs de perdre
Llença-t’hi, Llença-t’hi
I temps nous s’iniciaran
I temps vells s’acabaran

No esperes arribar a un lloc concret
Ets perdut, però tornaràs a ser fort
Sense atur, anem coneixent el camí
Ara has d’oblidar i seguir…

Hi havia dos trens separant-se amb dirreccions oposades
L’un s’enduia els seus ulls, l’altre encara no ha arribat
L’un va anar al Nord,
L’altre, qui sap a on, qui sap a on!!

Llença-t’hi, Llença-t’hi…

SENSE LLUM

I el senyor-robot-negoci em medeix
I m’encaixona, ja estic pres…
Tanta gent no sent res del que passa en el món
La seva vida en una marca de pantalons

Ara hi ha una mare que plora des del balcó
Envien el fill a una guerra, estem perden la raó?!
Hi ha joves que volen viure i han de quedar-se a la seva habitació
I poetes trencant guitarres en el carrer Desertització

I tot això, des de mil racons
Sense llum, sense llum a cada racó

Mil caçadors tornen a casa, no els importa l’extinció,
Fanàtica religiosos sempre condemnant a l’infern,
I un flipat es col·loca mentre mira rient
Al preocupat sofista, esforçant la ment

Aquí tenim el polític “voteu-me i us ho arreglaré”,
Però el suïcida segueix caient deu pisos avall,
Mentre un amic de vivències prova pastilles de fang
I un avi tranquil ho mira tot des d’un banc assolellat.

I tot això, des de mil racons
Sense llum, sense llum a cada racó

I un artista es desespera, on és la inspiració?
Les ments més anul·lades per la televisió
Occident podrint-se en un món de destrucció
I veiem com cada dia hi ha menys llibertat d’acció

I ara els llums s’apaguen
I el dia es fa...foscor
I tot això, des de mil racons
Sense llum, sense llum a cada racó

MISSATGE
Aquesta és la carta que esperaves
I que probablement mai t’enviaré
Descobreix-la dins els teus viatges
I no la busquis dins llocs concrets

Sé que estàs lluny amb altres gents
Que hem perdut la vida d’aquelles platges
Espero que els cors no se’ns tornin freds
I els nostres móns segueixin sent salvatges

Ës per això que t’escric aquest missatge
I la distància escriu aquesta carta
« no canviïs mai » diu aquest missatge

I si després de tot el que vam parlar
Tornem a viure dins l’Engranatge
Si algun dia veig que t’has forçat a canviar
I al teu entorn, vas només de imatge

Profanaré el teu món a quatre vents
I el cremaré amb tot els teus mals doblatges
I personalment llençaré les cendres als inferns
Si al teu voltant és ple de grans muntatges

Ës per això que t’escric aquest missatge
I la distància escriu aquesta carta
« no canviïs mai » diu aquest missatge

CAPS PLENS DE BOIRA

Pensant en una petita plaça
Perdut en el cor d’una gran ciutat
Alço el meu cap
Cel de gratacels
Seguim jugant amb la mort
Mentre el planeta es va cremant
Potser aviat quedarem sols
Si seguim exterminant

Caps plens de boira, som àngels de destrucció
Ah quins caps tots plens de boira, àngels de desolació.
I els homes riuen, ploren, guanyen, lluiten, s’arrosseguen
Paguen, compren, cremen, maten, desitgen, progressen,
Però immòbils, segueixen destruint…

Sí, una estrella que cau:
Galàxia que s’acaba
Aquesta és la meva cançó
Cara de nena plena de pons d’ull
Gent tirada sense sostre,
Gent buscant un amic
I uns tenen tant , altres tan poc
I el que poc té, vol tenir tant

Caps plens de boira, som àngels de destrucció
Ah quins caps tots plens de boira, àngels de desolació
Encara el món pateix de fam i de l’aire feu espessa boira
No marxarà amb la llum del sol que brillarà encara amb força
Quan un dia esclati l’hora
De tenyir-ho tot de sang

Caps plens de boira, som àngels de destrucció
Caps plens de boira, a la vora de l’estimbat

LLUNY DELS RECORDS

Solcant l’aigua blava,
El temps es trepitja a sí mateix
En un llarg paisatge
De matisos diferents
I el mar reposa a Cadaqués
I el mar m’allunya els records
Aquí la pressa no espera a ningú
I és fàcil la connexió
Trenco amb el meu món
Trenco la teva son...
I el mar reposa a Cadaqués
I el mar m’allunya els records
Encenc el teu cos,
S’encén el meu també
Després m’estiro a costat teu
L’ahir, no viu aquí
I el mar reposa a Cadaqués
I el mar m’allunya els records

COSES QUE PASSEN
Una tia calentona
vaig trobar enmig del camí
s'estava fregant la xona
amb un brot de romaní
Vaig dir-li :"què feu mestressa?
Gairebé m'heu dat un sust!"
i em contesta: "no feu fressa
que em comença a venir el gust!"Atent vaig seguir la broma,
esperant el resultat,
i veient que feia estona
i que a mi se'm feia tard
Em vaig treure la cigala
i vaig dir-li dolçament:
"Agafa aquesta bengala
i no tinguis tan turment".
Són coses que passen, coses que passen aquí
són coses que passen, coses que em passen a mi.
Va mirar-la amb alegria
com aquell que veu visions
i amb un gest de simpatia
em va tocar pixa i collons.
Es va treure les mamelles
es va posar de panxa amunt,
tancant les dues parpelles
com si es tractés d'un difunt.
Mentre li descordo una lliga
ella s'entreté amb el dit,
després li passo la mà per la figa
i al mateix temps li mamo un pit.
I amb un sospir de calenta
que mi em va fer extremir,
va dir-me amb la veu ardenta:
"apa boig, fica això aquí!"
Són coses que passen...
Jo que em trec l'americana,
pantalons i calçotets avall.
i complint tal com Déu mana
li entro ben dins del tall.
I amb la fava arremangada,
vermella de tan trempar,
li vaig fotre una cardada
que els àngels s'hi van cagar.
I després sense galvana
vaig seguir el meu camí,
posant-me a l'americana
un brotet de romaní.
Són coses...

NO VULL SER COM TU

No voldria ser mai com tu sembles ser
Sempre patint pel que pensarà la gent de tu
Vivint només dins formes i aparences
Creixent a través de falses experiències

No voldria assemblar-me a tu ni mica
Envoltada de tants guanyadors carcamals
Viure enmig de tantes enveges professionals
Sempre enmig de tantes converses superficials

I cada dia exiliada de tantes passions animals
Agafant casi sempre diarrees mentals
No nena, no, no, no. nena, no, no, no
No vull ser com tu, quin pal!

Gastes massa energia fent el teu home convencional
Nena maca de la burgesia vols semblar una tia tan especial
I ni tan sols saps aprofitar el que t’ha donat la vida
I encara vas pel món intentant sembla una dona fatal

T’han ensenya només a moure el cul només per conveniències
Ets dèbil i busques fora el que hauries de trobar dins teu
Sense risc vols que els homes et donin seguretat, comoditat
I tu sols tornes egoisme i el teu sexe gelat

I cada dia exiliada...

AMOR D’ESTIU

Si pogués dir-te tot el que penso
Si pogués tenir-te al teu davant
Vull escriure’t, però les paraules no vindran
Recordant els teus ulls plorant les idees se me’n van

Si pogués dir-te totes les coses
Que ara em turmenten dins el pensament
Si poguessis trobar-me, tornar enrera en el temps,
Aturar el tren que deixava aquella estació

Però avui , l’estiu s’ha acabat
I fa només uns dies que vas marxar
I sento encara la sal del mar
sento encara la sal del mar...als teus llavis
Només queden paraules plenes de llum, però per oblidar
Somriures esperançats, però per desterrar,
ara sec sol a les roques, passejo camins del mar
i hauran de passar molts dies, hauran de passar molts dies...

ara caminem pels carrers de les nostres ciutats
atrapats potser per les reds de la incomunicació
ara recordem el bon temps, quan era fàcil
trobar gotes de vida dins càlides nits d’agost
Però avui…

i només acaricio la sorra
i no ha el teu cos al meu costat
sento encara la sal del mar als teus pits
Però avui