PLANETA GRIS

Tots pensant que aquest vell món aguantarà
Tots caminant per la lluna del consum
Perduts en el planeta dels serials televisius
Voltant per satèl.lits de mil programes esportius
I estem fent un planeta gris escombraria
La merda està entrant a casa nostre
I seguim amb els ulls tancats
Farà falta una gran crisi per començar a lluitar
El temps és venut i seguim penjats dels calers
Sempre gastant la vida cara als altres
El món que estem creant és de insensibilitat

Quant temps fa falta per veure on arribaran?
Fins a quin punt ens seguiran anul.lant?
Fins quan ens continuaran inculcant
A seguir lluitant només per un món material?

Quant temps de paraules buides i el “qui més té més val”
Quant temps de gent dissenyada k no va més enllà de la pell
Polítics i economistes fins quan ens seguireu escanyant?
Fins quan senyor Consumisme, ens seguiràs enganyant?

SENSE RISC

Tastant l’excés, he encès focs que el vent s’ha endut
En bracos d dones com tu també he vist hores amargues que no vol ningú
He apostat fort per la vida i he guanyat ferides
Però jugaria una altra partida, sense risc (2) que val la vida
He tastat l’excés i he tornat com un llop ferit
Però també he sigut molt feliç, mai no he caigut pres del desencís
torna
He tastat l’excés, de vegades era amarg, altres dolç
Dins meu he fet revolucions i he descobert revelacions
Torna papell 95

IGNORANT L'ENDEMÀ

He trobat algunes bones raons
per volar a través de mil estacions,
ara m'he omplert de coratge,
massa temps de passejar pel llenguatge,
sempre travessant lentes tardes llargues,
creuant els mateixos carrers de mots incomprensibles.

Vull reclamar les imatges
i treure el cor de la capsa.
Vull ignorar l'endemà
i somriure al present.
Sé que la vida segura, la vida còmoda
són grans trampes contra la vida.

El cel m'estava caient al damunt,
tenia els peus en el fang,
estava viu però no vivint,
i eren tan buides les hores,
arrogants, botxines de mil destins,
ja tan remotes les converses, d'ençà que vam frenar.

tornada+ solo

Encara't sempre on el gel és mes dur, la neu més blanca,
pots volar cercant els pics més alts o pots anar mar endins,
nedant a la deriva per trobar nous camins,
però hauràs d'haver vençut gruixuts barrots de ferro,
que volen impedir el pas al que busca
aturar els petits instants d'una visió.

PLANETA GRIS

Tots pensant que aquest vell món aguantarà,
tots caminant per la lluna del consum,
perduts en el planeta dels serials televisius,
voltant per satèl·lits de mil programes esportius.

I estem fent un planeta gris escombraria,
la merda està entrant a casa nostra
i seguim amb els ulls tancats.

Farà falta una gran crisi per començar a lluitar,
el temps és venut i seguim penjats dels calers,
sempre gastant la vida cara als altres,
el món que estem creant és de insensibilitat.

Tornada

Quant temps fa falta per veure on arribaran?,
fins a quin punt ens seguiran anul·lant?,
fins quan ens continuaran inculcant
a seguir lluitant només per un món material?.

Tornada Solo

Quant temps de paraules buides i el qui més té més val?,
quant temps de gent dissenyada que no va més enllà de la pell?
polítics i economistes, fins quan ens seguireu escanyant?,
fins quan senyor Consumisme, ens seguiràs enganyant ?

RETENINT MOMENTS

Volíem descobrir que era possible la il·lusió,
ens perdíem en mirades de llunyans horitzons,
sempre buscàvem les cales més prohibides,
ballant amb onades rítmiques la dansa del sexe,
vam anar a viure al carrer Intensitat,
lluny del barri Indiferència,
on regna la mediocritat

I l'única cosa que ens va preocupar
era el temps que podríem durar,
volíem retenir els moments,
cap demà valdrà aquell present.

És un diumenge plujós i el vent encén el cel,
la pluja està fent discursos als vidres de l'habitació,
avui són lluny aquelles últimes nits,
però han tornat orgulloses a mi,
quan vam clavar les ungles a la vida,
petjades damunt la pols del passat,
trons a les meves sabates.

Tornada

No vull cel blau d'immensitat,
dóna’m tempestes d'intensitat,
començo a veure-hi sentit després d'haver naufragat,
no importa si llàgrimes o rialles m'acompanyaran,
no importa quants cops la sort m'abandonarà,
perquè és tan difícil, és tan difícil
romandre en la intensitat.

UN LLOC PETIT

Si pogués tenir un lloc per fer la meva vida,
una caseta per no estar sempre a la deriva,
un lloc petit per dormir, menjar, escriure;
un lloc petit per llegir, cardar i viure potser lliure.

Però un lloc petit és avui tan difícil,
quan el poder permet el robatori legal;
fan falta tantes peles, merda de peles!

Els polítics ho van emmerdant tot,
i un pis per llogar val més que un sou,
ara diuen que canviaran però vés quins collons !,
no em podran tornar el temps perdut vivint pels racons.

tornada

Volen que renunciem als plaers per mantenir alta l'economia,
ens fan passar pel tub, hipotequen, venen els nostres dies,
no hi ha lloc sense gran capital, salari base sota del que un lloguer val
si et vols independitzar ni amb un bon curro no t'ho pots muntar.

tornada+solo

Merda de peles, merda de peles,
només vull un lloc petit, un lloc petit...
però avui és tan difícil, difícil, difícil...

PER SOLITARIS

Mai no havia vist ulls tan sols com els teus,
en el bar, estaves amb gent però sol va ser el teu somriure
quan vas veure'm sol un altre cop, sola la teva mirada
darrera el teu cafè solitari.

Potser tinc mil amants, una mare, tu, d'amics un grapat,
pots refugiar-te en grups però estàs sol dins la teva realitat,
hi ha més soledat en el món de la ciutat
cadascú amb la seva pròpia identitat, com estarem demà?.

I sol està el sol quan es pon a l'horitzó
sol està el gos abandonat a la carretera
sol estava el carrer on ens vam conèixer,
sols estem encara que estiguem junts.

Ara trauré la llum, encendré aquesta espelma, vull sentir-te a prop
reina Solitud, sols també enmig de la multitud,
sola és la meva ombra reflectida a la paret,
i sentiré la soledat dels adéus dels amics de l'ahir.

Tornada

I sols estem amb el bitllet a la mà,
sense poder escapar
de la soledat que sempre ens portarà
el bitllet del mai-més-sense retorn.

Tornada+solo final

BEVENT SILENCI

La nit encén poc a poc estrelles,
tot déu és fora als carrers, als bars, passant-ho bé (potser),
dec estar boig per quedar-me aquí,
però avui sóc un arbre solitari
buscant relíquies dins les seves arrels,
avui sóc ric, mil.lionari de records

Damunt estores de silenci,
estenc paraules xopes de foc,
bevent silencis intensos,
bevent somnis apagats,
sóc empresari de sentiments,
faig inventari dels moments,

Ara aixecaré el vas i brindaré
pels anys que endreço dins un calaix,
per tots els dies ruixats de cançons,
quan parlàvem sense segones intencions,
i el teu cos era la meva guitarra
d'on extreia notes accelerades

Tornada

Les paraules són avui com una droga,
i haig d'ingressar a l'hospital de la inspiració,
fora les veus es van extingint lentament,
he deturat el món i els llums se'n van tènuement,

FRAGMENTS

La vida són només moments,
com resplandors de llum,
des d'un far il.luminant un espai,
uns instants

Busquem petits miracles cada dia,
busquem petites il·luminacions,
moments de llum que explotin
dins la foscor

I ara tornar a casa haurà de ser estrany,
viure a casa haurà de ser estrany,
fragments de vida d'un any,
malalt encara de carícies recents.

Fulles de tardor es desprenen i cauen,
el sol s'amaga entre les boires,
però torna a sortir, obro els ulls
i ets al meu costat.

Però són tan poques les vegades,
que els resplandors de llum són a les nostres mans,
qui pugués bufar i endur-se els núvols,
que molts cops hi ha entre el mòn i jo.

Tornada + solo

Som com peixos dins el corrent:
desviats, apartats, dirigits,
presoners d'un espai;
quin és el sentit de la vida?.

NO ESPERAREM

Tinc mil anys i 50 noms, no em preguntis on vaig,
no vull omplir qüestionaris, que importa el què faig,
no vull saber qui ets, no vull saber què fas,
no vull saber quants anys tens i l'única cosa que vull és saber com sents

No importa què et va passar ahir,
l'atracció ens ha dut fins aquí,
tinc curiositat i és casualitat
que els dos anem calents,
no esperarem, no aguantarem,
hem de viure el present,
així que fem-ho ara i aquí mateix.

No vull passar cinc hiverns per coneixe't,
no farem cas del que diran velles religions,
passarem de preguntes, dubtes, presentacions,
la vida no té res a veure amb aquestes intromissions

Tornada + solo

No farem cas del que diuen aquests temps de repressió,
d'aquesta gent que ens vol reprimir la passió,
són conservadors, són espectadors, viuen la vida en el televisor,
estèrils costums, a prendre pel cul, vull tastar la teva suor.

Tornada

Quan tota sola vens

Quan tota sola vens,
sento que ja no tinc records.
Quan tota sola vens,
no dir res i et penso el cos

Voldria acariciar-te amb dits adolescents,
capbussar-me a la deriva pels teus llavis ardents,
amagar-me del món sota els teus pits calents.

Quan tota sola vens
surt fum dels meus ulls.
Quan tota sola vens,
fa goig de veure't tan salvatge.

Tornada

I farem nostres els somnis de les nits
i cremaran estius sense mesura,
i faran nosa les paraules
i pararà el temps en els teus cabells

Tornada+solo

Deixa'm picar-te com abella, vull fer mel del teu cos,
convida'm a tenir set, juro que et beuré a glops petits.
Seria una gran aventura,
guanyar la teva obertura,
alliberar els teus pits agressius,
Itot això surgeix cada cop que passes davant meu,
pensant-te el cos, pensant-te el cos

Quan tota sola vens...

CONCERTS DEL DEMÀ

Després del concert, què trobarem?
què sentirem quan arribem al límit?
crits i arpegis dels concerts del demà
faran oblidar la son i el fred d'un nou matí?

Hem vist tantes mirades perdudes dins l'alcohol,
sempre buscant més enllà del que vivim cada dia,
mai conformant-nos amb aquest món material,
però quan la cara us somriu, sabem que no malversem la vida.

Hem acabat aquest concert aquesta nit,
sense saber si hem perdut o hem guanyat
els moments que hem estat junts.

Ara mentre tu et fiques al llit,
nosaltres encara estem en el camí,
veiem sortides de sol que expliquen el viure,
peatges solitaris, àrees de servei, cafès amb son per sempre.

I demà (avui) un altre lloc ens espera,
ens llevarem tard, tornarem a la carretera,
intentant sempre descobrir el que hi ha més enllà
de la inquieta brillantor de les estrelles.

tornada+solo+tornada

SENSE RISC

Tastant l'excés
he encès focs que el vent s'ha endut
en braços de dones com tu,
també he vist hores amargues que no vol ningú.

He apostat fort per la vida
i he guanyat ferides,
però jugaria una altra partida,
sense risc, sense risc, que val la vida?

He tastat l'excés
i he tornat com un llop ferit,
però també he sigut molt feliç,
mai no he caigut pres del desencís

tornada

He tastat l' excés,
de vegades era amarg, altres dolç,
dins meu he fet revolucions,
i he descobert revelacions.

tornada

TRES ESTRELLES

Bé, estrella de la bona sort,
molt temps a la deriva,
fes-me arribar a port,
acompanya'm en el camí dels mals moments,
guia'm per camins menys dolents.

Eh, estrella del meu cor,
no et quedis tancada com un tresor,
podem inventar la melodia del color,
projecta'm a l'escenari,
no vull ser espectador.

No, estrella de l'amor
que vens i te'n vas com les tempestes,
t'he vist anar i t'he vist tornar,
què li has fet al meu cor?
afanya't i torna a correr lliure per les meves venes.

solo

Tres estrelles, tres estrelles portaré,
a tot arreu, a tot arreu on aniré,
a tots els llocs jo les duré,
Tres estrelles, tres estrelles,
Tres estrelles, tres estrelles

PER TU QUE MIRES SEMPRE ENRERA

Per tu que mires sempre enrera,
ben ennuegat amb records,
tu que guardes somnis antics
en calaixos descolorits.

Tu que vas per camins que no menen enlloc,
desa els estius morts, desal's bé,
treu-te el pes de tantes fulles
d'ahir.

No pots recollir el temps,
ni pots trobar-hi sentit ,
no pots perseguir els anys,
en els somnis d'ahir
encara que ho miris amb ulls canviants.

Tot són llunyans personatges
d'escenaris destenyits,
en el teatre paleolític
del teu viure.

Enganyant-te amb un passat extingit,
muda aquesta pell blanca amb estones del present,
per tornar a prendre el sol de
l'avui.

tornada

ENCARA JUNTS

Ha estat molt intensa la nevada
durant tota la nit,
al matí una manta glaçada
s'estén fins l'infinit.

No ho haguéssim dit mai,
hem passat dies de neguits,
d'afanys i temps perduts en barres de bar,
han anat passant els anys,
i encara estem junts.

Ara la terra es torna platejada,
un sol lleganyós ja puja,
el ninot acompanya els nens,

El sol fuig fonent-se a l'horitzó,
darrera els vidres s'allunya el dia,
en silenci mirem un foc misteriós,
fa fred, tarda enfora

Tornada